On son els Bolets???

Bolets, o altrament dits Bin ladens... jo no se si n'hi ha a altres llocs de Catalunya, però a l'Empordà, brillen per la seva absencia, saben amagar-se molt be o tinc que anar a graduar-me be la vista, ja que ni dalt de la muntanya n'hi ha, ni dels dolents!!!

Dissabte, varem anar a provar sort, ja ens havien dit que no n'hi havia, però ho voliem comprovar... ja varem agafar el cistell petit, però ni així, be, alguna coseta si, però... quatre potes de perdiu i un grapadet de mollerics (això si, molt tendres)... aquests bolets son considerats mediocres, però alguna cosa teniem que posar al cistell!!!

Quan vam tornar al càmping, en Pere, el veí del davant ens va pregntar si haviem trobat alguna cosa, per intentar-ho ell o no. Li vam ensenyar, mig avergonyits el cistell, i li varem dir que si els volia, que ja els hi donàvem... doncs van fer festa, i quan els van cuinar (un cop cuits, era una "tapeta" de bolets) ens els va deixar tastar, i... oh... que bons! no n'haguès donat mai ni cinc cèntims per les potes de perdiu ni els mollerics, i realment estàven boníssims! o potser és que tenia tantes ganes de menjar bolets que per això em varen agradar...

Què collons passa a l'Empordà, que cada vegada que diuen que plourà, no veiem ni una gota? no tenia que ploure dissabte i diumenge? algú ha vist ploure? jo només sento tramontana, però de pluja res... si no plou, ja ens podem anar despedint d'anar a buscar bolets!!!

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de bolets: Molleric o Mollic

Un dels mollerics més freqüents a Catalunya és el molleric granellut, que es pot trobar de forma molt abundant en pinedes de pi roig, ja que estableix micorizes amb aquest arbre. S'assembla molt a un altre molleric, Suillus mediterraneensis; tant, que fins i tot alguns micòlegs posen en dubte de si no es tracta de la mateixa espècie. Com la resta de mollerics, es tracta d'un comestible mediocre a causa de la seva carn tova i el seu sabor molt suau, que generalment és emprat per acompanyar guisats. Per cuinar-lo, primer convé retirar-ne la cutícula i l'esponja (els tubs), que donarien un regust amargant al plat.
El molleric granellut és un bolet comestible que creix en pinedes, especialment sota pi roig (Pinus sylvestris) i sobre sòls basics. És una espècie comuna que pot arribar a ser molt abundant, i que es pot trobar a les pinedes de mitja muntanya i a l'estatge subalpí, des del maig fins al novembre.
De cutícula viscosa. El barret mesura de 4 a 10 cm de diàmetre. De bon principi és hemisfèric, amb el marge cargolat cap a l'interior (involut), si bé després esdevé bombat i finalment aplanat. La seva superfície és de color brunenc, groguenc o bru vermellós en temps humit, molt viscosa, llisa i fàcilment separable de la carn. Els tubs arriben fins a la cama i hi deixen un solc al voltant (són una mica sinuats). Inicialment presenten un color groc clar que es torna groc olivaci més fosc en madurar les espores. Tots els porus tenen un diàmetre similar i una forma irregular, entre arrodonits i allargats. Quan el bolet és jove, exsuden abundants gotes aquoses.
Presencia de grànuls a la cama. La cama és cilíndrica, una mica més prima vers la base, no presenta anell, és de color de blanquinós a groc brunenc amb tonalitats bru vermelloses a la base, i esta recoberta per grànuls, generalment més foscos. Quan el bolet és jove, presenta nombroses gotes de làtex, especialment a la part superior de la cama, que en assecar-se deixen una taca bruna.
La carn és de color groguenc blanquinós i de consistència tova. Desprèn una suau i agradable olor afruitada, i el sabor també és suau. Suillus granulatus es pot assemblar força al seu congènere S. bovinus, el qual se'n separa perquè no presenta grànuls a la cama i perquè no esta lligat a sòls basics. També es pot confondre amb un altre molleric, S. collinitus, una espècie propera que se'n diferencia principalment perquè té el barret ornamentat amb fibril•les, és de color bru més fosc i té el miceli i la base de la cama de color rosat. Aquestes confusions no són perilloses, ja que totes les especies esmentades són comestibles.
El molleric granellut és un bolet comestible, tot i que es recomana d'extreure'n la cutícula (la superfície del barret) i l'himeni (els tubs) abans de consumir-lo.

De bolets

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

El vers que el padrí va dedicar-li a la núvia...

Ja me n'oblidava, i com que veig que el creador del vers del padrí en Marc, ni la Gina, ni el nuvi, han "penjat" el preciós vers que el padrí va dedicar a la núvia, el posaré jo... simplement...preciós.

Clars i Foscos

Com l’ombra que per ésser
Cerca la llum juganera
Dos alfils de marbre s’han retrobat
Amants de l’Empordà.

I la nostra terra, d’aiguamolls i ventades
Manyaga amb calor aquest enllaç.

Anima pura amb cor d’infant
Rep aquest ram de foscos i clars
D’ombres l’heura n’és nascuda
De la calor les roses han brollat.

Verd de la terra i de la vida
Blanc com l’amor lleial

La rosa als llavis
La neu al cor
Bombolles bessones vers un únic destí
De la foscor a la llum


(Marc. Padrí del casament)

De casament quim i lidia

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Unes quantes fotos del casament del meu germà

Ja que veig que el meu germà i la Lidia, han marxat cap a la riviera Maya de viatge de noces, i no tornaran fins d'aqui a 10 dies... i com que no ha penjat gaires fotografies, perquè ja s'imaginava que ho faria jo... us deixo aquest muntatge de fotos, i al final deixaré l'enllaç a la galeria del picassa (només cla clickar la foto), per si algun dels assistents o curiosos, se les vol descarregar...

casament quim i lidia

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

En Quim i la Lidia ja s'han casat!!!

Estic que no em puc ni bellugar!!! Quin cap de Setmana!!! En Quim i la Lidia, es varen casar Dissabte, i a la Laia la varen batejar diumenge... o sigui que us podeu imaginar , que els pantalons no em cordin, els peus em fan mal...
Dissabte...intentaré resumir... El meu germà es torna a casar, amb tot el rebombori que això comporta, per sort els meus nens s’havien quedat a dormir a casa l’àvia, jo vaig anar cap a casa de la meva mama cap a les 11, ja que allà hi tenia el meu vestit, i quan arribo, quines presses!!! Ja hi havia el fotògraf, fent-li fotos al tete!!! Uf! Quin stresss! Després el meu germà va marxar cap a casa seu a Castelló, per fer-se més fotos... a mi em va venir a buscar en Blade, varem recollir els nens, que la meva sogra, ja me’ls havia vestit i posat ben guapos, i Cap a Castelló....
Arriben a l’antic convent de Santa Clara, i ja hi havia força gent esperant-se, no va trigar gaire a arribar el meu germà... i com és lògic, la núvia es va fer esperar una estoneta...
La cerimònia va estar be, ràpida i entretinguda, vaig gravar amb vídeo tot el que vaig poder, encara que la qualitat no és gaire bona, quan pugui ja us el penjaré, però em va faltar, just en aquell moment en Jordi se n’havia emportat la càmera, el text que va preparar per l’ocasió en Francesc, que va estar realment molt be, a veure si puc aconseguir una còpia...
I a partir d’aquí, la festa... menjar, menjar i més menjar... tot boníssim, jo li vaig regalar al meu germà un pernil ibèric gegant, que feia més d’onze kilos, i pràcticament va desaparèixer... estava boníssim... hi havia molta varietat de marisc, formatges, i punyetetes varies d’aperitiu... a mi si després del pica-pica m’haguessin donat el cafè, ja en tenia prou! El dinar ja us podeu imaginar! Peix, carn... molt be! Fins i tot massa... el pastís que va fer en Surroca estava per llepar-se els dits... les figuretes dels nuvis van anar a parar a una amics i una altre al meu cosí Marc (que a part era el padrí) i a la Gina... a veure si finalment ens donen una sorpresa... i després a ballar i beure! Per cert, en Jorge i l’Almundena de Madrid, varen agafar una borratxera que no s’hi veien de cap ull, no se com varen poder tornar fins a Llançà.... Be, aquí us deixo un parell de fotos de l’enllaç, quan pugui ja us en penjaré més...

De casament quim i lidia

De casament quim i lidia

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català