Poema: Tardor (Miquel Martí i Pol)

TARDOR

Les noies de vint anys,

que escriuen cartes llarguíssimes

al promès que serveix a Extremadura,

i les criatures

que als capvespres d'estiu

criden horriblement pel carrer

fins que és ben fosc

us poden dir quin dia i a quina hora

ha començat la tardor.

Ells, només, coneixen els secret

perquè l'arribada s'endevina

-jo també he estat criatura-

amb un estreniment tan subtil

que fa basarda,

i tot el que la gent coneix,

i tot el que la gent estima

o bé odia,

tot el que és la tardor per a nosaltres,

és només la seqüela

una mica insípida i rutinària

d'aquest contacte íntim

que fa llanguir la noia

que té el promès servint a Extremadura

i que deté la cursa folla del vailet,

un sol instant,

que ja no retrobarà mai més.

Les Quatre Estacions. Miquel Martí i Pol

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

El naixement d'un bebè japonès....

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

concurs d'idiotes...1

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

estic baldada!

Aquest ha estat un altre cap de setmana intens, el Dissabte, ens tocava anar a desmuntar l’avancé de la caravana ( joooo, ens tanquen el càmping 4 mesos!), ja que la setmana passada, amb el diluvi que ens va caure no varem poder. Be, ara ja ho tenim desmuntat, i fins al més de març....

El Diumenge, varem anar a recollir la nevera i el congelador que ens havia quedat al càmping, hi havia en Pere, el veí, que havia trobat xampinyons dins mateix del càmping! Ara que ens fan fora... però que hi farem. Després varem pujar a dinar a dalt de la muntanya, havíem anat a buscar uns canelons ja fets, portàvem beguda, plats, taula... be, tot el necessari per fer de “domingueru”, però abans de dinar, anem a mirar un lloc on la setmana passada varem trobar un bon grapat de negritos, i tornem a provar sort... i, gràcies a les pluges, era un festival de negritos... i només portàvem un cistell!!! Oh!!!, el que és una pena, és trobar bolets, arrencats i girats, d’aquells que no saben que son, i els fan malbé, jo he ensenyat als meus fills, que bolet que no coneixem no el toquem, potser és bo, i algú que el conegui el recollirà i en farà festa, això ho dic perquè vaig trobar molts de negritos arrencats, de gent que va a buscar rovellons (pel meu gust és un bolet normalet) i sembla que els fa gràcia destrossar bolets... Be doncs, quan varem tenir ple el cistell, que pesava moltíssim, ens varem dirigir a algun lloc ben assoleiat per poder dinar, però mentre buscàvem on dinar, vaig fer aturar a en Balde07, perquè volia fer una foto a uns mollerics gegants preciosos, i mentre feia la foto... Més Negritoooos, i on els poso? Doncs varem buidar el cistell al cotxe, i Sant tornem-hi! Els meus nens, s’ho van passar d’allò més be, recollint bolets, i ja son tots uns experts!

Amb la tonteria, ahir varem fer uns 60 Km de 4x4, i avui estem baldats, em fa mal tot! Entre el cotxe i els bolets, sembla que m’hagin apallissat! Però ens ho varem passar molt bé.

A l’arribar a casa, tocava col•locar be els bolets, els vaig anar netejant la sorra, i col•locant en una caixa, d’aquelles de plàstic on s’hi posen les verdures... no s’acabaven mai... la caixa va quedar ben plena, i vaig emplenar dues carmanyoles més ben plenes de fredolics, sense comptar, perquè potser no son tant exquisits, però bons també ho son, dels mollerics ben tendrets i les potes de perdiu. Vaig quedar ben farta de netejar bolets, però la mama, la sogra, el meu germà i etc, estaran molt contents amb els bolets que els donaré per sopar.... ah, com és lògic a casa avui hi ha per sopar truita de fredolics amb ceba... ummmm per llepar-se els dits! Qui deia que aquest any no hi hauria bolets?


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Fitxa de Bolets: Camperol o xampinyó silvestre

Dins dels xampinyons no cultivats, aquest és possiblement el més buscat pels boletaires. Es tracta d'un bolet de qualitat que està considerat un bon comestible i que es fa servir per guarnir tot tipus de guisats, sobretot gracies al seu sabor agradable, que recorda el de les avellanes. Pel seu habitat, el camperol es deixa veure amb facilitat, ja que creix en prats i clarianes de bosc, on la seva coloració blanca destaca per sobre de l'herba verda. Sovint fructifica en cercles o erols, on l'herba creix més ufanosament. A diferencia del cama-sec, però, no fa cremats. A partir de la primavera i fins a la tardor, el camperol es deixa veure en prats i clarianes. Pel seu agradable sabor, és molt estimat a la cuina.
El camperol fructifica en llocs herbosos, sobretot prats i clarianes de bosc, preferiblement sobre sols bàsics. Es pot trobar a partir de la primavera i fins a la tardor de manera relativament freqüent. El seu habitat s'estén des de vora el mar fins als estatges subalpí i alpí. El barret mesura de 5 a 10 cm de diàmetre; de bon principi és hemisfèric i en madurar es va estenent fins a ser de convex-aplanat a aplanat. És de color blanquinós, amb la superfície ornamentada amb esquames de color blanc que, en envellir, prenen tonalitats brunes que contrasten sobre el fons blanc. El marge esta cargolat, és llis i de jove sovint presenta restes del vel universal. Les lamines són lliures -no arriben a la cama- i denses; quan el bolet és jove són de color rosat fosc i a mesura que les espores maduren es van tornant de color bru porpra fosc; l’'aresta no es diferencia, i és sencera i del mateix color que la resta de la lamina. La cama és de color blanc i cilíndrica. Mesura de 4 a 7 cm d’alçada per d'1 a 2 cm d'amplada, i sovint és una mica més estreta vers la base; presenta un anell ascendent de color blanc que és fràgil. La superfície és llisa i esta coberta
de fines fibril•les. La carn és ferma i compacta, d'un color blanquinós que pot envermellir molt suaument, gairebé de forma imperceptible. Desprèn una agradable olor fúngica i té un sabor que recorda el de les avellanes. Dins del gènere Agaricirs existeixen tant especies comestibles com verinoses. La major part de les tòxiques es poden distingir bé, ja que la seva carn es taca intensament de color roig o groc. A. campestris es pot confondre amb A. xanthoderma, que és lleugerament tòxic i que es pot diferenciar per la seva olor de fenol, perquè no té esquames evidents al barret i perquè la seva carn sobretot vers la base de la cama i el marge del barret, es torna de color groc intens. Una altra espècie semblant, que també és lleugerament tòxica, és A. praeclaresquamosus, que se'n separa per la intensa i desagradable olor de iode que desprèn i pel virament a groc llampant de la seva carn.

Agaricus campestres. Castellà: Champiñón silvestre; basc: Barrengorri; gallec: Fungos dos lameiros; francès: Potiron; Italià Prataiulo bianco; anglès: Common field mushroom; alemany: Feld-Egerling.



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català