dimecres, 14 de gener de 2009

Poema: Hivern (Miquel Martí i Pol)

HIVERN
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
És un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
És una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.

Les Quatre Estacions. Miquel Martí i Pol


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies pel poema!és meravellós veure com el poder de les paraules i de les rimes ens fan sentir encara en Martí i Pol tan viu i tan proper. Gràcies!

Anònim ha dit...

podri ser millor

Anònim ha dit...

Es increible

Anònim ha dit...

Es increible

Anònim ha dit...

no es pot copiar i el necessito per un treball
:(

Anònim ha dit...

m agrada el poema pero no es una mica llargo nose diu perque amb soc mestra de nens petit me sembla que a la mitad ya es avorrirem nose

Anònim ha dit...

que bonic aquest poema serveix per amar i aixo es molt bonic el hivern :)

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi