Dalí Genial!

Quasi bé, em feia vergonya! Feia uns quinze anys aproximadament, que no visitava el Museu Dalí, és ben bé, que com més a prop tens alguna cosa, menys cas li fas. M’agrada molt viatjar, sempre faig viatges que tinguin un caire cultural, visito museus, ruïnes, monuments... i tinc a quatre carrers de casa, un dels museus més visitats, que rep gent de totes les parts del mon, i no havia estat capaç d’apropar-m’hi, Quina vergonya!
Bé doncs, finalment hi he tornat. El diumenge, varem aprofitar que pels residents a figueres, l’entrada era gratuïta, per poder veure dos dels quadres més famosos de salvador Dalí, que normalment no s’exposen en aquest museu. Fins al proper 18 de març, Figueres tindrà exposades “la persistència de la memòria” i la “metamorfosi de Narcís”, realment son espectaculars, llàstima, que no varem tenir prou temps per visitar totes les sales del museu, només varem fer les més importants (els nens s’agobien d’estar quiets i callats)...

La visita va ser fantàstica, Dalí era boig, però genial! En sortint, varem aprofitar per veure Dalí Joies, que no ho havia vist mai, com és lògic, Genial!



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Feliç aniversari Quim!

Avui 28 de gener, vull felicitar al meu germà, en Quim és clar!, ja que fa anys, i com que ara és molt aviat per trucar-lo, i d’aquí a una estona estaré liada amb papers i números, el telèfon, i varis, penjo el post i... Ja t’he felicitat! i sòc la primera je je je...

Per molts anys Tete!



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Mobing Rural: Vaques, so i pudor

L'altre dia, llegint l'Empordà a l'edició del 21 de gener, vaig llegir aquest article d'en Francesc Cruanyes, que em va agradar molt, perquè te tota la raó. En comptes de reescriure paraula per paraula l'escrit, he preferit copiar-lo directament de la web de l'Empordà. Què n'opineu? A qui no li agradi, que no vingui...

"Tot primer foren les campanes, ara els esquellots. Aviat, el cant del gall, els xiulets del vent, el brunzir de la resclosa. Determinats honorables pixapins que trien d´establir una segona residència a la Catalunya agrícola i ramadera es deixen anar la camisa per sobre les calces i ja es pensen que són a pagès. Asseguren que van a poble, i el que volen és una postal.

FRANCESC CRUANYES · FCRUANYES@LLETRANET.COM El sindicat JARC ha posat el tema sobre la taula. Els Joves Agricultors i Ramaders han denunciat el mòbing rural; això és, l´assetjament dels nouvinguts que, ben recolzats per les correccions polítiques a l´ús, obliga a tancar granges i silenciar ramats. El problema: els porcs fan pudor. No et fot!. I les vaques, i els fems, i la gallinassa, i el pixum de conill... Un altre problema: la contaminació acústica -fa molt fi dir-ne així, de la fressa. Ara resulta que les esquelles del bestiar no els deixen conciliar la migdiada. Fa uns anys, un oficinista del cap i casal va intentar fer callar les campanes de Calella. Un altre se les va haver amb els repics de la catedral de Girona. Ni el Síndic de greuges ni l´Audiència no els van fer massa cas. Però aquest cap de setmana hem vist pastors del Ripollès encintant la campaneta que penja del coll de les vaques, per esmorteir-ne el so. Aviat haurem de posar una bena als ulls dels reis del galliner, perquè a l´arribada de l´alba es pensin que encara és fosc... i els galls callin com Judes.

És molt bonic veure com es recuperen masos i els hereus escampa es tornen a guanyar la vida a base de reconvertir els antics casalots en residències de turisme rural. Fins i tot podem entendre que la comuna i el rentamans siguin substituïts per moderns jacuzzi i sals de bany. Però els amants de la cosa feréstega, natural, haurien de saber que al camp no tot és mel i floretes, que la llonganissa i el cuixot el fan els fills de la verra, que els millors rovells són els que es ponen al corral. La llàstima és que si del xiscle i la fetor en diem contaminació auditiva o agressió ambiental, aquests barcelonins tindran de seguida la complicitat dels ecologistes nostrats de diumenge a la tarda. Llavors sí que haurem perdut la partida. "




Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

La Benemerita

Aquest acudit me l'ha enviat en Pepe, i m'ha fet molta gràcia... (ja se que tinc un humor una mica extrany...)

"LA BENEMÉRITA"
Un pobre senegalès, negre com el carbó,

aconsegueix arribar a la frontera de Ceuta amb un passaport que li van vendre en Marrakech per bo, i que per descomptat, més fals que Judes. Tant fals que la foto del passaport és la de Leonardo DiCaprio

El senegalès li ensenya al Guàrdia Civil de la frontera i aquest, que és qualsevol cosa menys ximplet, es queda mirant atentament la foto i al senegalès durant cinc minuts, mentre es grata el cap per sota de la gorra.
Com sortint d'una letargia, li diu al pobre home, que ja tremolava com una fulla, que esperi un moment, mentre va cap a l'oficina que està just al costat.
Quan entra diu:
- "Perdón, mi sargento! Uzte que tiene más estudios y está más viajao.
¿El Titanic se hundió, o se quemó?"


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

La crisis segons "El Jueves"

Si vols escoltar la campanya publicitaria, ves a la pàgina de l'article de "el Jueves", com sempre bonissims... Jo he copiat integrament l'article, no cal traducció...

“Tú, maldito parado, ¡gástate lo que cobras del INEM!”
El Gobierno presenta la campaña yogastomogollón.com

Zapatero, además de pretender que gastemos a lo loco, ha anunciado que se reunirá con los bancos para que faciliten más el crédito y gastemos aún más. “Por ejemplo, quiero que den 1.000 euros”, explicaba el presidente “a todos los mendigos que duerman en los cajeros. Eso reactivará la venta de tetra-bricks”. El presidente también ha pedido a los ciudadanos que consuman de forma normal, como si nada. “¿Dónde está esa sonrisa eh? Venga, que el paro no os amargue la vida, que no hay para tanto. ¿Habéis pensado en comprar un coche?”. Zapatero cree que si la gente se comporta como si no hubiera crisis, automáticamente deja de haber crisis. Por eso ha puesto en marcha la campaña yogastomogollón.com, en la que se llama a los parados a no ser unos "cerdos egoístas". "Creemos", explicaba Zapatero "que tienen el deber de gastarse lo que el Gobierno les está dando. ¿O se creen que van a vivir a cuerpo de rey a base del Estado? Venga hombre, que colaboren un poco, que la crisis nos afecta a todos".
http://www.eljueves.es/2009/01/20/tu_maldito_parado_gastate_que_cobras_del_inem.html

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

A en Messi li ha sortit competencia

Messi, vigila!

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

L' estatua El David, de Michelangelo...

L'estàtua El David, de Michelangelo... Ha tornat a Itàlia...

Després d’unes llargues vacances als Estats Units, Ha tornat a casa seva. Durant la seva estada al país nord americà, s’ha oblidat de la dieta mediterrània i els seus àpats eren a base dels plats típics de la zona...
Aquesta meravellosa estàtua, amb un cos que...ratllava la perfecció... gràcies a la dieta americana, ha tornat així...

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Poema: Hivern (Miquel Martí i Pol)

HIVERN

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:

És una mica malenconiós,

d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:

És un oblidar la preponderància del verd,

un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:

És una rara flexibilitat de la llum

damunt les coses.

L'hivern és el silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

Les Quatre Estacions. Miquel Martí i Pol


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Torno a la normalitat

Bé doncs, avui torno a la normalitat, s’han acabat les vacances! Han estat uns dies de molta activitat, i encara més si afegim la tasca de tenir els nens tot el dia a casa.
Varem començar l’estrès nadalenc, uns dies abans, amb el pessebre vivent de Llers, on érem unes figuretes de pessebre ben bufones (be tots molt macos excepte jo que estava més lletja del que és habitual). Ens ho varem passar molt be, i feia molt de Nadal.

si voleu veure més fotos del pessebre vivent de llers, us deixo l'enllaç a les fotografies que vaig fer, em sembla que no vaig deixar ningu sense fotografiar...

En Xavi, el petit de casa meva, va fer d'angelet al festival del cole, que macos que estaven tots...

Com és lògic, el dia 24 varem fer cagar el Tió, i com que hem estat molt bons, a part de moltes joguines i roba varia, ens va cagar la nintendo wii. Soc un crack jugant a les bitlles, i súper nefasta jugant a baseball... però ens ho passem molt bé jugant tots els de casa...

Arriba Cap d’Any, i com ja és habitual, anem a Llers, a casa d’uns amics a celebrar-ho... com és lògic ens va sobrar tant de menjar que encara en tenim per fer un parell de sopars més...

També hem anat a patinar a la pista de gel que hi havia a la rambla de Figueres... millor deixar-ho sense comentaris... encara em fa mal el cul!

Un parell de dies abans de Reis, vaig acompanyar als nens a portar la Carta als patges reials,

i el dia 5 a veure la cavalcada dels Tres Reis... és tant màgic veure la innocència i la il•lusió dels nens...

i com és lògic els Tres Reis, es van portar molt be, i van deixar regals a casa, a casa la iaia, a casa dels avis, a casa del Tete, a casa la besiaia, a casa la Teta, a casa la memé...Molts àpats boníssims, ara tocarà dieta!

Quin estrès de festes, ja tenia ganes de tornar a la normalitat!




Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Poema: Els Reis ( de Joan Maragall)

Els Reis
Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.

Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.

Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?
Joan Maragall





Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català

Feliç 2009

Be, doncs un altre any ha passat, i encara estem aquí. Vull desitjar-vos a tots que tingueu un feliç any 2009. O almenys intentar que sigui el més feliç possible... o.k?

Epigrama d'Any Nou

L'any ha fuit i en l'arqueig
s'ha perdut un estel.
On s'ha fos, que no el veig?
Un bes mort? Un anhel?

Carles Fages de Climent


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català