dissabte, 15 de novembre del 2008

Poema: Tardor (Miquel Martí i Pol)

TARDOR
Les noies de vint anys,
que escriuen cartes llarguíssimes
al promès que serveix a Extremadura,
i les criatures
que als capvespres d'estiu
criden horriblement pel carrer
fins que és ben fosc
us poden dir quin dia i a quina hora
ha començat la tardor.
Ells, només, coneixen els secret
perquè l'arribada s'endevina
-jo també he estat criatura-
amb un estreniment tan subtil
que fa basarda,
i tot el que la gent coneix,
i tot el que la gent estima
o bé odia,
tot el que és la tardor per a nosaltres,
és només la seqüela
una mica insípida i rutinària
d'aquest contacte íntim
que fa llanguir la noia
que té el promès servint a Extremadura
i que deté la cursa folla del vailet,
un sol instant,
que ja no retrobarà mai més.
Les Quatre Estacions. Miquel Martí i Pol



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

2 comentaris:

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

Una gran ment la de Miquel Martí i Pol, posant la vida en etapes i donant-li forma de vers.

Marc. ha dit...

Martí Pol, l'autèntic responsable del dolç moment del Barça, oi que sí, Pep?

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi