Poema: Tardor (Miquel Martí i Pol)

TARDOR

Les noies de vint anys,

que escriuen cartes llarguíssimes

al promès que serveix a Extremadura,

i les criatures

que als capvespres d'estiu

criden horriblement pel carrer

fins que és ben fosc

us poden dir quin dia i a quina hora

ha començat la tardor.

Ells, només, coneixen els secret

perquè l'arribada s'endevina

-jo també he estat criatura-

amb un estreniment tan subtil

que fa basarda,

i tot el que la gent coneix,

i tot el que la gent estima

o bé odia,

tot el que és la tardor per a nosaltres,

és només la seqüela

una mica insípida i rutinària

d'aquest contacte íntim

que fa llanguir la noia

que té el promès servint a Extremadura

i que deté la cursa folla del vailet,

un sol instant,

que ja no retrobarà mai més.

Les Quatre Estacions. Miquel Martí i Pol

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català