dimecres, 2 de juliol del 2008

Poema de Salvador Dali

Divagacions quan els sorolls s'adormen



Els reflexos d’un llac...
Un cloquer romànic...
La quietud de la tarda
morenta... El misteri
de la nit propera... tot
es dorm i difumina... i
és allavors que baix la pàl.lida
claror d’una estrella,
vora el portal d’una casa
antiga es sent enraonar
baix i tot seguit els sorolls
s’adormen i el fesc
oreig de la nit gronxant
les acàcies del jardí
fa caure damunt dels
enamorats; una pluja
de flors blanques...


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

1 comentaris:

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

un geni, excèntric però únic.

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi