Poema de Salvador Dali
Divagacions quan els sorolls s'adormen
Els reflexos d’un llac...
Un cloquer romànic...
La quietud de la tarda
morenta... El misteri
de la nit propera... tot
es dorm i difumina... i
és allavors que baix la pàl.lida
claror d’una estrella,
vora el portal d’una casa
antiga es sent enraonar
baix i tot seguit els sorolls
s’adormen i el fesc
oreig de la nit gronxant
les acàcies del jardí
fa caure damunt dels
enamorats; una pluja
de flors blanques...
Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català
Un cloquer romànic...
La quietud de la tarda
morenta... El misteri
de la nit propera... tot
es dorm i difumina... i
és allavors que baix la pàl.lida
claror d’una estrella,
vora el portal d’una casa
antiga es sent enraonar
baix i tot seguit els sorolls
s’adormen i el fesc
oreig de la nit gronxant
les acàcies del jardí
fa caure damunt dels
enamorats; una pluja
de flors blanques...
Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català
1 comentaris:
un geni, excèntric però únic.
Publica un comentari a l'entrada
Vols deixar algun comentari?... Gràcies