Poema per Sant Jordi: Les Roses Recordades (Salvador Espriu)

Recordes com ens duien

aquelles mans les roses

de sant Jordi, la vella

claror d’abril?

Ploviaa poc a poc. Nosaltres,

amb gran tedi, darrera

la finestra, miràvem,

potser malalts, la vida

del carrer. Aleshores

ella venia, sempre

olorosa, benigna,

amb les flors, i tancava

fora, lluny, la sofrença

del pobre drac, i deia

molt suaument els nostres

petits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu