Anem de Casament. Felicitats Mavi i Xavi

Divendres a la tarda… Ens posem ben bufons i anem cap a Begur… Avui es casen en Xavi i la Mavi. Primer deixo al padrí a casa de la núvia per poder dir-li el vers. Jo vaig a buscar un aparcament a prop de l’església, per tenir que caminar el menys possible (l’alçada dels talons que porto, em pot matar). Arribo a l’aparcament, em sembla que prou a prop . vesteixo als meus petits monstres (els vesteixo amb un tratge de fil blanc, i Així semblen angelets). Ja ho tinc tot... ai no! Me n’oblidava dels canons de confeti (16 canons) i de la traca valenciana, carrego amb tot això, i cap a l’església. Quan arribem, ja hi ha quasi tots els col·legues esperant-se, però el nuvi encara no ha arribat. Quasi son les 6 de la tarda, i arriba el protagonista, sembla que no està gaire nerviós. La núvia, no es va fer esperar massa estona, el temps reglamentari, 10 minuts. Tots cap dins. La cerimònia molt bonica, una noia amb una veu fantàstica va cantar .... a les lectures, les lectores es van emocionar, i es van posar a plorar, tot segueix be, fins que tenen que anar-hi els testimonis... falta en Ferdy.... encara no ha arribat... s’ha perdut per el camí. Improvisem un Testimoni esperant que arribi, els nuvis no se’n van ni adonar, finalment arriba, i fem el canvi. Tot correcte. Ja s’han casat. Sortim a fora, i preparem la traca i els canons... quan surten els nuvis... encenem els coets, i la plaça de l’església de Begur queda plena de confeti i serpentines, i una pudor de pólvora... Anem cap a l’hotel. Ara només ens toca menjar, menjar i menjar encara més (tot fantàsticament bo), beure i ballar fins que el cos diu prou. Moltes Felicitats XAVI I MAVI.