dilluns, 11 de maig de 2009

Estalviant la vida...

Ens acostumem a viure en pisos i a no tenir altra vista que no sigui les finestres del voltant; i com que no es té vista, després ens acostumem a no mirar a fora; I com que no mirem a fora, després ens acostumem a no obrir del tot les cortines; I com que no obrim del tot les cortines, després ens acostumem a encendre més aviat la llum. I a mesura que ens hi acostumem, anem oblidant el sol, anem oblidant l'aire, oblidem l'amplitud...
Ens acostumem a despertar sobresaltats perquè se'ns fa tard; A prendre'ns el cafè corrent perquè anem endarrerits; acostumem a no mirar a fora; A llegir el diari a l'autobús perquè no podem perdre temps; A menjar un entrepà perquè no tenim temps per esmorzar; A sortir de treballar ja de nit; A dormir a l'autobús perquè estem cansats; A sopar ràpid i dormir pesadament sense haver viscut el dia. Ens acostumem a pensar que les persones properes a nosaltres estaran sempre aquí i a creure que estan bé, sense preocupar-nos per esbrinar-ho; a esperar tot el dia i finalment escoltar en el telèfon:
- A veure quan ens veiem...
- La setmana que ve ens reunim..."
A somriure a les persones sense rebre un somriure a canvi. A ser ignorats quan necessitàvem tant ser vistos. Si el cinema està ple ens acostumem i ens conformem amb asseure'ns en la primera fila, encara que agafem mal de coll. Si el treball està complicat, ens consolem pensant en el cap de setmana; I si el cap de setmana no hi ha gaire res per fer, o anem curts de diners, ens anem a dormir d’hora i ja està, perquè sempre tenim son endarrerida. Ens acostumem a estalviar vida... Que, a poc a poc, igual es gasta i que un cop gastada, per estar-hi acostumats “Ens oblidem de viure!”
Existeix una dita: "La mort està tan segura de la seva victòria, que ens dóna tota una vida d'avantatge".
El temps no es pot atrapar, molt menys emmagatzemar; la nostra existència transcorre a gran velocitat, però mentre tinguem vida, tenim l'oportunitat de canviar els nostres hàbits, de tenir una millor qualitat d'existència, d'aprofitar i gaudir cada respir, cada batec del nostre cor.
No transformem la nostra vida en una rutina inútil que ens faci infeliços. La vida no cal estalviar-la...
Cal viure-la!


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi