dilluns, 9 de febrer de 2009

Algunes curiositats de l'edat Mitjana

Si anem A Versalles, veurem que el palau, potser el més important de França, no té banys.
A l'Edat Mitjana no existien raspalls de dents, perfums, desodorants i molt menys paper higiènic.
La femta i orines humanes eren llençades per la finestra del palau.
Els ventalls no s'usaven per la calor, sinó per la mala olor que exhalava el cos de les persones per sota dels vestits. Per això, les robes eren fetes pesades a propòsit per a contenir les olors de les parts íntimes que no es rentaven gairebé mai.
Tampoc la gent es banyava per la falta d'aigua corrent i de calor en les habitacions. Quan es banyaven ho feien en una banyera enorme plena d'aigua calenta. El pare de la família era el primer, després els altres homes de la casa per ordre d'edat, i després les dones, també en ordre d'edat. AL final els nens, i els bebès els últims. Quan tocava el torn dels bebès, es podien perdre dintre de l'aigua de bruta que estava.

A Versailles om es meravella amb els seus jardins, enormes i bells, però a l'època eren mes usats com a vàters que admirats. No havia banys, i a les festes promogudes per la reialesa es reunia una gran quantitat de persones, que a algun lloc tenien que fer les seves necessitats.
El perquè del ram de flors de les núvies? En l'Edat Mitjana la majoria de les noces es celebraven al començament de l'estiu. La raó era senzilla: el primer bany de l'any era pres al maig, llavors al juny l'olor de les persones encara era tolerable. Així mateix, com algunes olors ja començaven a ser molestes, les núvies duien rams de flors al costat del seu cos en els carruatges per a disfressar la mala olor. Així va néixer la tradició del ram de núvia.
It’s raining cats and dogs? (plouen gats i gossos)Els sostres de les cases no tenien entresostres. A les bigues de fusta s’hi criaven animals: gats, gossos, rates i altres. Quan plovia les goteres forçaven als animals a baixar. D'aquí va néixer l'expressió “plouen gossos i gats” típica anglosaxona.
Els més rics tenien plats d'estany. Certs aliments oxidaven el material, que unit a la falta d'higiene de l'època, era molt freqüent que molta gent morís enverinada. Les tomates, que són àcides, provocaven aquest efecte i van ser considerades tòxiques durant molt temps. Amb els gots passava el mateix on, al contacte amb whisky o cervesa feia que la gent entrés en un estat narcolèptic produït tant per la beguda com per l'estany.
Algú que veiés a algú en aquest estat podia pensar que estava mort i ja preparaven l’enterrament. El cos era col•locat sobre la taula de la cuina durant alguns dies i passava amb la família mentre ells menjaven i bevien esperant que tornés en si. Aquest va ser l'origen de la vetlla que avui es fa al costat del cadàver.
Salvat per la campana? Els llocs per a enterrar als morts eren petits i no havia sempre suficient lloc per a tots. Els taüts eren oberts i es retiraven els ossos per a ficar altre cadàver. Els ossos eren retirats a una ossera. De vegades a l'obrir els taüts, es percebia que l'enterrat havia esgarrapat la caixa, havia estat enterrat viu!. En aquesta època va sorgir la idea de lligar al canell del difunt un fil, passar-lo per un forat del taüt i lligar-lo a una campaneta sobre la terra. Si l'individu estava viu, només tenia que estirar del fil. Així sonaria la campaneta i el podrien desenterrar, perquè no hi haguessin dubtes una persona es quedava al costat del taüt durant uns dies. D’aquí sorgeix l'expressió “salvat per la campana”, i no, com molts pensen, que es va originar a la boxa



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

1 comentaris:

Doncs en Quim, és Clar!! ha dit...

El del tema higiènic ja n'havia sentit a parlar, tot i que no tan explícitament, altres de les afirmacions no les coneixia i les trobo molt curioses

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi