un cap de setmana llarg...
Be, per fi a casa! quin cap de setmana més llarg... no estic acostumada a tenir tres dies de festa seguits...quin estressss! vaig començar Dijous anant a Llançà a buscar els nens que estaven al "casal Iaia", el mòbil l'havia oblidat al cotxe... i quan el vaig a buscar, trobo un missatge de la Martuky, que tenia ganes de que ens poguessim trovar... de seguida la truco, i per casualitat, eren a Port de la Selva... Perfecte! quan vagin de tornada cap a Empuriabrava, ens podrem, per fi conèixer les cares... i efectivament, vam poder quedar, i anar a fer un toc. Després de més d'un any visitant-nos els blocs, finalment he conegut "in Person" a la Martuky i en Singermornings. Son una parella encantadora. Espero que algun dia vinguin amb més temps i no a ple agost, i els pugui ensenyar...Què bonic que és l'Empordà!!!
El Divendres, ja em toca preparar la bossa i la nevera, i cap al Càmping! però primer fem una parada per dinar a Llers a casa de l'Anna i en Joan, toca "Cargolada", i després com cada cap de setmana, al Càmping, quan arribem, hem de muntar la carpa de fora, per què el sol és bestial... treure la barbacoa... anar a la piscina... fer excursió a la muntanya... Quin estresss més gratificant!!!
Al vespre van venir a sopar l'Anna, en Joan, en Gerard i en Marc i per variar, en Jordi ens va fer una Mega boníssima Barbacoa... El dissabte al matí, cap a la muntanya...com que no vàrem trobar rossinyols (bé si, només 2) vàrem recollir mores, ummmm què bones! Al vespre sopar amb la Marina, en David i l'Arnau... el Diumenge tornem-hi.... però quin estresss... Ja m'agradaria estar així d'estressada sempre!!!
Si t'ha agradat aquest post vota'm al top català
3 comentaris:
Doncs jo he estat una setmana de vacances però quasi prefereixo treballar: Pintar, netejar, pesca, sopar mero, Festa Major a Castelló, pintar, pintar, netejar,tornar a pescar, tornar a menjar mero, pintar (acabar), sopar a fora, dinar a casa, sopar a fora, pescar, res, festa de Roses, sopar, platja, ....; buff, quin stress
Hay que repetir, en otras fechas sin tanta gente suelta haciendo el guiri.
Sea como sea, a nosotros también nos ha encantado conoceros, ya sabéis donde estamos si hacéis una escapada por Madrid, hay que hacer una ruta de cañitas!!
Quina pena no haver coincidit amb la Marta, era la setmana que la meva mare estava a l'hospital. (Per cert, ja esta bé, a cuidar-se i medicar-se)
Com tens als petits? Ja comença el compte enrere.
com has posat musica al blog?
Publica un comentari a l'entrada
Vols deixar algun comentari?... Gràcies