Dol
Jo sempre he pensat que avui hi som i demà potser no, no sabem que ens pot passar, un accident de cotxe, un piano que ens pot caure al cap passejant pel carrer, ... o com ahir a Madrid, volent anar de vacances o tornar a casa... tots tenim un destí, ens agradi o no, L'accident d'ahir a barajas, va ser bestial, i quasibé no es pot entendre, s'hauria d'haver enlairat l'avió? que és millor arribar tard a destí o no arribar mai? ... un munt de preguntes sense respostes, que, però, ha deixat més de 150 morts...
Etiquetes:
noticies,
reflexions
3 comentaris:
El que trobo patètic són les notícies falses que s'anaven donant, que si 7 morts, que si 25, si no ho saben que no ho diguin, doncs creen falses esperances i el dolor encra és més gran
A mi m'han impantat dos coses, una que era gent que anava de vacances a ser feliç....i l'altra m'ha passat aquest matí quan a la feina llegia la relació dels morts, els seus noms i cognoms...buf..casi em poso a plorar en mig de tot.
Nosotros andamos conmocinados desde que ocurrió. Cada vez que pones la tele o lees la prensa, estas un rato sin quitarte de la cabeza a las familias. Sólo espero, que el último recuerdo de mucha de la pobre gente del avión, haya sido el de lo feliz que fueron en sus vacaciones.
Publica un comentari a l'entrada
Vols deixar algun comentari?... Gràcies