...FANTASIES...

L’altre dia vaig llegir en una revista que una de les fantasies sexuals més comuns entre les dones és fer l’amor de forma salvatge. Arribar a casa... que estigui el teu marit preparant el sopar... - bé, això per si solas ja seria una fantasia-, acostar-t’hi per darrere, arrencar-li el davantal i fer-ho sobre la taula de la cuina. Com a la peli aquesta de "El carter sempre truca dues vegades..." Que, per cert, amb la que tenien allà muntada, no m’estranya que el tiu hagués de trucar dues vegades, i quinze! Però vostès s’imaginen això en la vida real? Amb les cames penjant, clavant-te una forquilla al clatell, i escorxant-te les lumbars amb el ratllador del pa, i , el carter, vinga a cridar: - Piiii, correos! Piiii, correos! Que és per dir-li: - En això estem, però no ens deixes! Aquestes coses ens passen per intentar copiar el que veiem en les pel·lícules. Per exemple, la típica fantasia de barrejar sexe i menjar, com a "Nou setmanes i mitja", amb les maduixes, el préssec en almívar... Anem a veure: què té de sexy fer macedònia damunt de la teva parella? Perquè l’almívar té una característica molt poc eròtica: als tres minuts s’asseca ... i es queda com el Loctite. Clar, a la pel·lícula tallen, però a tu et toca anar cap a a la dutxa amb el cap enganxat al pèls del pit, amb el cul en pompa i caminant cap a enrere ... que sembleu dues siameses. ell: - Aaaaah, aaaaaah, aaaaah,....! I tu: - Però, Paco, com et pot excitar això, tiu? Altra fantasia molt típica és gravar-se en vídeo. A mi em va comentar una amiga que ho havia fet, i que donava molt morbo. Així que ho vaig provar: és supereròtic… fins que et veus ...et posa la cinta tot emocionat, i quan veus dos cossos abraçats...grossos!, dius: - Paco, t’has equivocat de cinta, això és un combat de sumo. - No amor meu, som nosaltres, però és que la càmera engreixa. - Que engreixa? I la tauleta de nit per què no engreixa? Altre clàssic de les fantasies és fer l’amor en un lloc públic. Per exemple, en un ascensor. Ho han provat? Allò es mou més que.... I a sobre els veïns no cooperen gens; tu encara estàs en els preliminars i ells ja superexcitats: - Ascensoooooor!!!! I després està la fantasia favorita dels homes: muntar un trio amb dos dones. Aquí el que més gràcia em fa és com intenten proposar-t’ho... Et van deixant pistes, amb aquesta subtilesa que ells tenen: - Escolta, a tu t’agraden els tres tenors? - Si. - I els tres porquets? - Sííí - I les tres caravel·les? - Paco, ja està bé. Què vols? - Jo res... Escolta... Aquest llit és molt gran. No? I la teva amiga Loli, molt liberal... I aquí ja li dius: -Paco, jo em conformo amb qualsevol cosa, però a la meva amiga Loli li agraden els homes. És que és veritat! Si amb una sola no poden, para què voldran a dos? Com no sigui per a fumar-se després dos cigars... Però la mostra mes clara que les fantasies mai haurien de portar-se a terme és quan intentes fer l’amor en la banyera: aquí la fantasia és aconseguir fer-ho sense trencar-te res. Per a començar... eròtic no és. Ell s’hi fica, i es queda encaixat en la banyera, amb els genolls a les orelles, i el periscopi intentant treure el cap. I va el divertit i et diu: -Vinga, entra! I és clar, com ell ha agafat el millor lloc, a tu et toca posar el cul damunt del tap i que et doni l’aixeta al clatell. I llavors comença a moure’s tot apassionat. I es munta allí unes onades...! xaf, xaf, xaf...! Allò sembla "La tempesta perfecta"... L’inconvenient és que el que està a la banyera no és George Clooney, és el capità Pescanova. Llavors et diu: - Anem a provar altra postura; posa’t tu damunt, En aquest moment surt el tap i el desguàs et fa ventosa... I penses... "aquest tiu ha organitzat un trio sense avisar-me". I quan t’adones que és el tap li dius: - Que se surt l’aigua, que se surt l’aigua! I ell: - No et moguis, busca el tap... Tu, temptejant, agafes el primer que trobes... I ell crida: - Això no és el tap! No veus que hi ha dos? En aquest moment, ja solament se’t ocorreix una solució: - Amor meu, per què no ens anem al llit?.... Però a dormir eh? Que estic esgotada! (Je, Je, M’ho ha enviat la Míriam)