divendres, 17 d’agost de 2007

el problema dels joves

Gran dilema o gran problema, tan és com es vulgui dir, avui en dia és gairebé una utopia, i perquè dic això, doncs perquè és un tema que em preocupa, per sort per mi, tinc un lloc per viure on de moment els meus fills, el meu marit i jo podem viure de "Gorra", potser ens faria gràcia anar a viure en una caseta amb jardí, però tal i com estan les coses, millor ni m'ho plantejo. Però veig com gran quantitat d’amics i coneguts es veuen en la complicada situació d’haver de triar entre uns lloguers caríssims o hipotecar-se gairebé de per vida per obtenir una casa, i més que una casa un pis, doncs amb els preus de fa 7 o 8 anys d’una bona casa en un municipi ni gran ni petit, ara no es pot ni comprar un pis, els preus han augmentat al voltant del 300% i això no hi ha qui ho aguanti, i ara se suposa que els preus baixaran, si es clar, els preus de les construccions, però són ara els bancs i les caixes els que amb els seus interessos fan que la il·lusió de ser propietari es torni un infern al final de cada mes, perquè al moment que compres un habitatge el preu és el que és, pot ser car o molt car, però el que canvia darrerament any rere any són els tipus d’interès i casualment sempre a l’alça, total, que el que es considera una hipoteca mitja de 150.000€ (però què et pots comprar per aquest preu?) a pagar en 300 quotes, en els darrers 2 anys ha variat a l’alça de més de 100€ al mes, vergonyós, com s’ho ha de fer algú amb un sou normal per pagar de 800 a 1.000€ al mes només per la vivenda, amb dos sous encara te’n pots sortir, però avui en dia amb aquests diners et pots comprar poca cosa, a menys que estiguis en un municipi no gaire gran, doncs a les grans ciutats això ja és impensable.
Em considero afortunada, vivim en plan okupa, en un pis que és dels meus sogres. El pis fa mes de 110 m cèntric i assoleiat. però no te ni jardí, ni cap parc a prop. però no em costa res. si volguessim caseta amb jardí, no crec que ho poguessim pagar. Ara cal esperar que els promotors s’adonin que amb aquests preus no podran vendre i que els habitatges tinguin un import més raonable, que els bancs, a nivell europeu, ja no demano que abaixin, si no que estabilitzin els interessos, i així permetre que la qualitat de vida de la gent i principalment el jovent sigui més alta.
Tenir casa és molt bonic, però a quin preu?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Té molta culpa el Trichet, el president del Banc Central Europeu, que és el que està permetent que els tipus d'interés estiguin pujant continuament..diu que per contenir la inflació..però el que fa es fer guanyar a tots els bancs i als pobres ciutadans, empobrint-nos cada cop més..és un atrac el que fan els bancs pujant-nos les quotes continuadament, sense q poguem fer res...

Anònim ha dit...

kuanta raó k teniu

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar algun comentari?... Gràcies

 
Elegant de BlogMundi