dilluns, 31 de desembre del 2007

L'home dels nassos!!!!



Quin dia surt a passejar l'home dels nassos si té tants nassos com dies queden per acabar l'any? Quants nassos té?

L'home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies li queden a l'any. Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre, o cap d'any.

Segons Joan Amades, l'home dels nassos sembla ser una degeneració d'un personatge mític que simbolitzava l'any. Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i així ho feien saber a les criatures. Actualment, en algunes ciutats o pobles s'organitza una cercavila amb un capgrós representant l'home dels nassos.

En els pobles petits, es deia que apareix a l'església i devora la pica de l'aigua beneïda.

diumenge, 30 de desembre del 2007

Joc: Els Reis d'Orient vs. Pare Nöel

<

>

El malèfic Pare Noël vol destorbar les llars que fan reis.
Els Reis Màgics necessiten el teu ajut!
Els regals són a l'aire i el Pare Noël se'ls vol quedar!
No ho permetis! No!
Ajuda els Reis a recuperar els regals perquè els nostres nens puguin tenir un nadal en pau!
.

dimecres, 26 de desembre del 2007

Poema: El matí de Sant Esteve

els galls ja no cantaran
i amb el fred i la vila deserta
la tristor serà molt gran.
Quan de gris desperti l’alba
i s’aixequi el sol brillant
sense els galls cantar-li l’arribada
la gent no es despertarà.

Dormiran com soques d’arbre
i el Nadal se n’haurà anat
però el seu somni encara farà festa
de tips i morts que estaran.

Apa vinga, nois i noies,
vingueu tots aquí a cantar!
correrem pels carrers de la vila
despertant a la gent gran.

Prendrem pals i pot i olles
farem gran terrabastall;
diran: “Ai! a que ve tanta gresca?”
direm: “Es que volem gall!”

No volem, no, no, senyora
que els mateu tots per Nada
li volem que cada matinada
ens despertin tot cantant!

No ens agraden les gallines
nosaltres volem els galls;
si els mateu altre cop farem vaga
perquè aha, aha, aha,….

(Pau Riba)

Sant Esteve

Una de les celebracions que diferencien el Nadal del Principat de Catalunya dels altres és la festa de Sant Esteve. La festa d’aquest protomàrtir és un dia festiu a Catalunya però no a la resta de territoris de cultura catalana ni tampoc a Europa. Pels catalans, la festa gira, com el dia anterior, a l'entorn d'un gran àpat comunitari amb els familiars i amics. Aquest àpat sorgeix per la necessitat de les famílies de celebrar un dinar de Nadal amb tots els seus. Si el dia de Nadal es reuneix una part de la família, el dia Sant Esteve es reuneix l’altra. Com posa de manifesta el refranyer: “Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva”. A Catalunya, la Festa de Sant Esteve és doncs l’epíleg de l’àpat nadalenc.

dimarts, 25 de desembre del 2007

Ahir vam fer cagar el tió

Ahir al vespre, com ja és tradició a casa, abans del fantàstic sopar que prepara la meva mare, vam fer cagar el tió. Els nens, estàven molt emocionats, el tió es va portar molt be, primer va cagar unes panderetes, per poder cantar millor les nadales davant del pessebre, va portar vi i torrons, i molts juguets per en Jordi i en Xavi, i altres regalets per la resta: la iaia, el Tete, la Lídia, en Jordi i també alguna coseta em va cagar a mi. A casa quan caga el tortell (que aquest cop venia acompanyat de pernils) es que ja s'ha acabat, i podem començar a sopar (en Ramon va arribar tard, però va arribar). Els nens, no sabien per on començar a jugar... estaven massa emocionats, en xavi seguia mirant sota la manta del tió per veure si quedava alguna cosa més. És molt divertit.




En Acabar de sopar, els nens estaven massa cansats i nosaltres vam anar cap a casa, la resta, van anar cap a Llançà a la tradicional missa del Gall (la missa del Gall de Llançà és molt bonica, tota l'esglèsia està envoltada d'una mostra de pessebres fantàstica). Després de la missa del gall, i com és tradició (llàstima que no hi vam poder anar) a fer ressopó a casa la tia, on allà s'hi reuneix tothom.
Avui Sant tornem-hi, el tió passarà abans de dinar per casa dels sogres, més regals, més nadales, més cops de bastó, i en acabat, més Menjar!!!!
A la tarda, per agafar-ho amb una mica de tranquilitat, potser anirem al Pessebre vivent de Llers (a les 6 o a 3/4 de 7) i després a la Quina de Llers (a 2/4 de 8).


Quin Nadal més Atrafegat!!!!

 
Elegant de BlogMundi