dilluns, 23 de novembre del 2009

sorprenent fotografia de Hong Kong

Col•loca el cursor a la part de dalt de la foto
Veuràs que son 6:10 de la tarda.
Baixa el ratolí a poc a poc sobre la foto sense pressionar el botó sobre el ratolí.
No facis clic amb el botó dret o esquerre.
La nit apareix, les llums s'encenen, i a les 7:40 de la tarda, és fosc!
Fantàstica Fotografia!











Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

divendres, 20 de novembre del 2009

Les Granotes...

Un grup de granotes viatjava pel bosc i dos van caure en un clot profund. Les altres es van reunir al voltant del clot. Al veure que el clot era molt profund, cridaven a les dues granotes que no valia la pena l’esforç i que es donessin per mortes.
Les dues granotes no van fer cas i van seguir tractant de saltar fora del clot amb totes les seves forces. Les altres insistien que els seus esforços serien inútils.
Finalment, una de les granotes va escoltar el que les altres deien i es va rendir. Es va desplomar i va morir.
L'altra granota va continuar saltant tan fort com li era possible. Les altres granotes continuaven cridant-li que no valia la pena seguir lluitant. Però la granota va saltar cada vegada amb més forces fins que va aconseguir sortir del clot.
Quan va sortir, les altres granotes li van dir:
"ens agrada que hagis aconseguit sortir, a pesar del que t’estavem dient".
La granota els va explicar que era sorda, i que va pensar que l'estaven animant a esforçar-se més per a sortir del clot.
Moralitat: La paraula té poder de vida i mort. Una paraula d'alè compartida amb algú que se sent desanimat pot ajudar a aixecar-lo al finalitzar el dia. Una paraula destructiva dita a algú que es trobi desanimat pot ser el que acabi per destruir. Anem amb compte amb el que diem. Una persona especial és la qual es dóna temps per a animar a uns altres.


A la NASA, hi ha un poster d'una abella, que diu així: "Aerodinàmicament el cos d'una abella no està fet per volar, el bo és que l'abella no ho sap"



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dimecres, 11 de novembre del 2009

Fitxa de bolets: L'apagallums

Macrolepiota procera Gran (en grec, macro) i esvelt (en llatí, procera) són els dos adjectius que defineixen la paloma o apagallums i que fan que sigui una espècie fàcil de detectar als llocs oberts on creix. Les seves mides -el barret pot assolir els 30 cm de diàmetre, i la cama una alçada que supera aquesta xifra- li donen un aspecte que recorda el d'un petit paraigües o el d'un para-sol. El bolet també es caracteritza per tenir, tant al barret com a la cama, abundants esquames, així com perla presencia d'un anell que amb el temps esdevé mòbil. Macrolepiota procera esta considerada un bon comestible.
L’apagallums creix als boscos i també en llocs oberts, com clarianes, prats i marges de camí. Esta considerat un bolet freqüent i es pot trobar des del julio1 fins al novembre. El barret varia molt de forma durant el seu desenvolupament; així, inicialment és esfèric, però en madurar es va obrint fins a aplanar-se completament; el seu diàmetre oscil•la entre els 10 i els 30 cm. La superfície del barret és de color blanquinós crema i es troba recoberta de grosses esquames de color bru, molt evidents, les quals, de bon principi, són molt denses i cobreixen totalment el barret, mentre que amb el temps es tornen més espaiades i s'observen una mica aixecades vers la superfície. Les lamines també són de color blanquinós crema, denses, lliures (estan separades de la cama per un solc molt clar) i tenen l'aresta lleugerament irregular.
La cama de la paloma és allargada, esvelta i esta recoberta per esquames de color bru que formen un dibuix en ziga-zaga; és buida (fistulosa), té un anell doble que es torna mòbil quan el bolet envelleix i presenta la base clarament bulbosa. La carn és de color bru clar, molt dura en la cama. El sabor i l'olor són agradables i recorden els de les nous.
Macrolepiota procera és força semblant a M. rhacodes. Aquesta última es diferencia per la mida més petita, la cama llisa i per la seva carn, que si es prem o és ferida es torna de color ataronjat intens passats uns segons. Una altra espècie propera amb la qual es pot confondre és M. mastoidea, que es distingeix perquè té un umbó molt evident i perquè el seu anell no és doble. El gènere Macrolepiota es caracteritza per tenir les lamines separades de la cama per un solc, a més, quan el bolet ja és madur té l'anell lliure, tret que no es troba en un gènere proper com Lepiota.


Català Paloma, apagallums
Castellà Apagador, matacandelas; gallec: Cogordo, zarrota; basc: Galanperna jangarri; francès: Columelle; italià Bubbola maggiore, parasole; anglès: Parasol fungus; alemany: Parasolpilz, Riesenschirmling.



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

diumenge, 8 de novembre del 2009

el perdò

El perdó és una expressió d'amor.
El perdó ens allibera de lligaments que ens amarguen l'ànima i emmalalteixen el cos.
No significa que estiguis d'acord amb el que va passar, ni que ho aprovis.
Perdonar no significa deixar de donar-li importància al que va succeir, ni donar-li la raó a algú que et va fer mal. Simplement significa deixar de costat aquells pensaments negatius que ens van causar dolor o ens feren enfadar.
El perdó es basa en l'acceptació del que va passar.
La falta de perdó et lliga a les persones des del ressentiment. Et té encadenat.
La falta de perdó és el verí més destructiu per l'esperit ja que neutralitza els recursos emocionals que tens.
El perdó és una declaració que pots i has de renovar diàriament. Moltes vegades la persona més important a la qual has de perdonar és a tu mateix per totes les coses que no van anar de la manera que pensaves.
Amb quines persones estàs ressentit? A qui no pots perdonar? Tu ets infalible i per això no pots perdonar els errors aliens?
"Perdona perquè puguis ser perdonat"
"Recorda que amb la vara que prens la mesura, seràs amb la que et mesuraran..."


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dimecres, 4 de novembre del 2009

Fitxa de bolets: Cama-sec

Es força freqüent distingir sobre l'herba dels prats grans rotllanes de color verd fosc que són visibles, fins i tot, des d'un turó veí. Aquestes rotllanes són els anomenats erols, que es produeixen en aquelles zones en que un bolet creix any rere any, fet que provoca que la rotllana es faci cada cop més grossa. Generalment, els erols tenen el seu origen en la presencia del cama-sec, un bolet petit que fructifica en grups nombrosos a la perifèria d'aquests cercles. De fet, alguns dels seus noms populars hi fan referència (carrereta, carrerola), encara que d'altres també indiquen la consistència resistent i corretjosa de la cama (cama-sec, corretjola). Una característica del cama-sec, que permet identificar-lo en cas de dubte, és la consistència de la seva cama, flexible i molt resistent, i que, per tant, costa de trencar.
El cama-sec sovint es coneix també amb el nom d'un altre bolet, el moixernó, malgrat que tradicionalment aquest nom correspon a Caloybegambosa ,excel•lent comestible, primaveral, de port més robust i que creix igualment en prats, formant erols. El cama-sec es troba als prats entre els mesos d'abril i de novembre. El barret de Marasmius oreades mesura entre 1,5 i 6 cm de diàmetre, té la superfície llisa i és de color d'ocraci pàl•lid a brunenc rosat: quan es troba ben hidratat té un aspecte com d'estar completament xop d'aigua, mentre que, en assecar-se, es torna mat i de color molt pàl•lid Quan esta hidratat, el marge presenta estries translúcides poc marcades. Les lamines són de color blanquinós crema, s'estenen fins a la cama i estan molt separades entre elles. La cama té una tonalitat que pot anar del color del barret al de les lamines.
Una característica del cama-sec que permet identificar-lo en cas de dubte, és la consistència de la cama, flexible i molt resistent, i que, per tant, costa de trencar. La cama és molt prima i no ultrapassa els 5 mm de diàmetre.
La base és encara més tenaç i presenta un borrissol blanc. Color ciànica del bolet també és molt característica. La carn és blanca. Existeix una espècie propera, M. collinus, que també forma erols i té un aspecte gairebé idèntic, però se'n separa perquè desprèn una olor diferent, perquè les lamines es troben una mica més denses i perquè té la cama buida per dins, sovint aplanada i menys resistent. Algun autor dubta de la comestibilitat de M. collinus, malgrat que la seva semblança amb la carrerola fa pensar que, tradicionalment, s'han consumit les dues especies barrejades.
El cama-sec es confon amb d'altres especies que també creixen en prats, algunes de les quals són verinoses. Cal fixar-se bé en la mida del bolet, el color clar de les lamines i, sobretot, la fermesa de la cama. Una confusió que cal evitar és amb Clitocybe riuulosa, una espècie verinosa que també creix en prats i que es pot diferenciar de M. oreades perquè és totalment blanca i perquè les seves lamines estan disposades de forma molt densa.

Cama-sec, carrereta, carrerola
Castellà: Senderuela, carrerilla; basc: Marasmio jangarri; francès: Faux mousseron; ¡tal¡à Gambe secche: anglès: Fairy ring mushroom; alemany: Fieldschwindling.



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

 
Elegant de BlogMundi