dimecres, 23 de setembre de 2009

Deixa'm dormir, mama





Llegiu això que, tot i estar escrit al segle XVIII, encara és de rabiosa actualitat... per desgràcia nostra



DÉJAME DORMIR, MAMÁ

Hijo mío, por favor,
de tu blando lecho salta.

Déjame dormir, mamá,
que no hace ninguna falta.

Hijo mío, por favor,
levántate y desayuna.
Déjame dormir, mamá,
que no hace falta ninguna.

Hijo mío, por favor,
que traigo el café con leche.
Mamá, deja que en las sábanas
un rato más aproveche.

Hijo mío, por favor,
que España entera se afana.
¡Que no! ¡Que no me levanto
porque no me da la gana!

Hijo mío, por favor,
que el sol está ya en lo alto.
Déjame dormir, mamá,
no pasa nada si falto.

Hijo mío, por favor,
que es la hora del almuerzo.
Déjame, que levantarme
me supone mucho esfuerzo.

Hijo mío, por favor,
van a llamarte haragán.
Déjame, mamá, que nunca
me ha importado el qué dirán.

Hijo mío, por favor,
¿y si tu jefe se enfada?
Que no, mamá, déjame,
que no me va pasar nada.

Hijo mío, por favor,
que ya has dormido en exceso.
Déjame, mamá, que soy
diputado del Congreso
y si falto a las sesiones
ni se advierte ni se nota.
Solamente necesito
acudir cuando se vota,
que los diputados somos
ovejitas de un rebaño
para votar lo que digan
y dormir en el escaño.
En serio, mamita mía,
yo no sé por qué te inquietas
si por ser culiparlante
cobro mi sueldo y mis dietas.
Lo único que preciso,
de verdad, mamá, no insistas,
es conseguir otra vez
que me pongan en las listas.
Hacer la pelota al líder,
ser sumiso, ser amable
Y aplaudirle, por supuesto,
cuando en la tribuna hable.
Y es que ser parlamentario
fatiga mucho y amuerma.
Por eso estoy tan molido.
¡Déjame, mamá, que duerma!

Bueno, te dejo, hijo mío.
Perdóname, lo lamento.
¡Yo no sabía el estrés
que produce el Parlamento!

Fray Junípero (1713 - 1784) Religiós franciscà espanyol.

Penseu que això va ser escrit per aquest monjo franciscà en el segle XVIII i, encara és totalment vigent en els nostres dies

Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dijous, 17 de setembre de 2009

fotos terra de trobadors

algunes fotos que vaig fet del festival terra de trobadors, tant de dissabte com de diumenge. No tinc gaires ganes d'escriure (només estic pensant en les vacances....), si voleu un detall de les jornades, visiteu el bloc del meu germà, en Quim és clar! que ell si que ho té molt ben explicat.





video



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

dissabte, 12 de setembre de 2009

Sopar a Terra de Trobadors

Ahir, 11 de setembre al vespre, varem anar al sopar de Terra de Trobadors, a Castelló D’Empúries. Era la primera vegada que anàvem al sopar, i em va agradar molt.
Tot el poble es volca en la preparació del festival, les cases s’engalanen, les senyals de trànsit dels carrers desapareixen, no es deixa a l’atzar ni un detall, a cada carrer hi ha alguna Taberna per poder fer un mos, hi ha animacions ambulants....
Però nosaltres ahir anaven al sopar, i s’ha d’anar al punt de reunió, que és a la plaça de la Basílica. Per arribar-hi, va ser una mica complicat, hi havia molta gent, i quasi be no s’hi podia arribar, es que a aquella hora, també feien l’espectacle de llums, i la plaça estava plena de gom a gom, quan varem poder arribar, ens varem posar darrera de la bandera que ens tocava, i en processó, cap al palau dels comptes, per poder sopar.

Al sopar hi havia molta gent, tothom vestit per l’ocasió, molt ben ambientat, i de menú hi havia: Fruita (poma), pa d’herbes (amb romaní i farigola, boníssim), escudella (amb cigrons,botifarra negra, mandonguilles...), Carn (botifarra, pollastre, xuies...), per les postres, un tipus brioix amb panses i nous. El vi negre, era fortíssim, el vaig tenir que “batejar” amb aigua per rebaixar-lo, o hagués sortit d’allà anant de cantó.


Durant tot el sopar, hi va haver música, actuacions trobadoresques, danses, espectacle de falconeria, focs... Tot molt bé i entretingut.



Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ

 
Elegant de BlogMundi