l'abnegació de les dones....

Onze persones s’aferraven a una mateixa corda que penjava d’un helicòpter, deu homes i una dona. La corda no era prou gruixuda com per a suportar el pes de tots, pel que van decidir que una persona havia de deixar-se anar, o, tots caurien. No es posaven d’acord per triar qui seria aquesta persona, però llavors la dona, amb veu ferma, va anunciar que s’oferia voluntàriament per a deixar-se anar de la corda. Després de tot, va dir, estava acostumada a relegar els seus interessos propis, ja que:
-Com mare sempre donava prioritat als fills;
-Com esposa, anteposava els interessos del seu marit als propis,
-Com filla es doblegava davant el seu pare,
-Com professional permetia que els seus caps obtinguessin el crèdit pels seus assoliments.
Com dona, va dir alçant la mirada cap a d’infinit i posant-se una mà sobre el cor, la seva missió en la vida era sacrificar-se pels altres, sense esperar gens a canvi. Eufòrics d’emoció i orgull, els homes van trencar en aplaudiments... i van caure els molt tocacollons!!!!!

Moralitat (moraleja)per als homes: Mai es fiïn de l’abnegació de la dona, és noble però no imbècil.

Aquest escrit me l'ha enviat la Miriam, Gràcies