La nit de la Puríssima
Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que es vegi l'infinit,
en tota sa grandesa,
en tota sa dolcesa;
l'Infinit sense vels,
més enllà de la lluna i dels estels.
La lluna i els estels brillen tan clar
en el blau infinit de la nit santa,
que l'anima s'encanta
enllà...
Aquesta nit és bé una nit divina.
La Puríssima, del cel
va baixant per aquest blau que ella il·lumina,
deixant més resplendors en cada estel.
Per la nit de desembre ella davalla,
i l'aire se tempera, i el món calla.
Davalla silenciosa...
Ai, quina nit més blava i més hermosa!
.
.
1897 Joan Maragall
hola sóc la Mar Vidal i he escollit aquest poema per recitar-lo per nadal, gràcies.
ResponEliminauoooooooooooo¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡k xula¡¡¡¡¡¡¡
ResponEliminaaixo si k es un poeta
M'encanta aquest poema m'ha fet plora que bonic
ResponEliminaaixo no es pot comparar.
núria gardeñes luque
aquest home s'enrotlla massa!! el meu germà de 3 anys fa millors poemes que aquest!!
ResponEliminaEs moooooool xuloooooooo
ResponEliminaJPC :P
q xulooooo no?
ResponEliminaah...
ResponEliminaEs molt bonic! L'he tria per resitar per aquest NADAL 2011! GRACIES PER PENJAR-LO!!
ResponEliminaHola soc un nen d'un institut que e agafat aque poema molt bonic per recitarlo a classe
ResponEliminaÉs una guay
ResponElimina